Skip to main content
21 — 10 — 26

En record de Jaume Agustí Cullell (1947–2026), pioner de la intel·ligència artificial i soci fundador de l’ACIA

Amb una gran tristor, des de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA) lamentem fer avinent el traspàs del nostre estimat company Jaume Agustí Cullell, ocorregut el passat 6 de novembre. Doctor en Ciències Físiques, en Jaume va ser una de les figures clau que va acompanyar els orígens, la consolidació i la projecció de la intel·ligència artificial i la informàtica al nostre país.

Pioner en la recerca i la docència

En Jaume va participar activament en els primers passos de l’ensenyament de la informàtica a Catalunya des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser cofundador i membre històric de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), des dels seus inicis al CEAB de Blanes fins a la posterior consolidació al campus de Bellaterra, on va desenvolupar una extensa trajectòria científica i va contribuir enormement a forjar l’estil humà i rigorós de recerca que sempre ha caracteritzat la institució.

Com a soci fundador de l’ACIA, va estar fortament vinculat a la vida de l’associació des dels seus inicis i va participar de manera activa en les primeres edicions del Congrés Català d’Intel·ligència Artificial (CCIA).

Divulgació i visió humanista

Més enllà del seu treball de recerca, en Jaume tenia una marcada vocació divulgadora. L’any 1985 va formar part de la gènesi i la conducció de «Connecta el micro, pica el start» a TV3, la primera sèrie televisiva de divulgació que va apropar la informàtica i la microelectrònica en català a tota una generació.

Així mateix, destacava pel seu esguard ample i profundament humanista. Inquiet davant la fascinació acrítica per les màquines i el risc del determinisme tecnològic, va dedicar bona part de la seva maduresa a reflexionar sobre els fonaments de l’ètica, la creativitat i el paper de la tecnologia al servei de les persones. Va estar molt vinculat al pensament de Raimon Panikkar, de qui va ser col·laborador durant més de vint anys i vicepresident de la Fundació Vivarium, i ens va llegar obres de referència com «Democràcia creativa» o «La intel·ligència, de programada a creativa».

Ens deixa un llegat científic i intel·lectual durador, però sobretot el record d’un investigador amb ànima de filòsof que mai va oblidar que la tècnica ha d’estar al servei de la societat.